I si ho fem? I si acceptem el repte? I si els ensenyem a ser feliços, i si a més d’educar acadèmicament, els eduquem emocionalment? I si no només els avaluem per respondre preguntes tancades? i si també els ensenyem a respondre preguntes obertes? Perquè no introduïm en el currículum escolar la educació emocional, no ja com una assignatura, sinó com un mètode pedagògic que actuï de manera transversal en el desenvolupament dels nostres fills.

No es tracta de fer un discurs d’alarma, no vull anar de “profe progre” i fer una crítica destructiva del sistema educatiu. Es tracte de afavorir el desenvolupament adequat de la personalitat i de les relacions socials. No parlo de fer petits tallers i sessions de 2 hores d’educació emocional, parlo d’incloure l’educació emocional en el currículum escolar.

Són moltes les escoles que treballen avui en dia per projectes i inclouen sessions d’educació emocional, però a vegades l’objectiu no està ben definit, manca una avaluació amb un model científic i es queda tan sols en una aproximació teòrica i amb la realització d’un petit treball sobre les emocions.

Prenent com a punt de partida que  la finalitat de l’educació és el desenvolupament integral de l’individu i es basa en aquests quatre pilars:

Aprendre a conèixer

Aprendre a fer

Aprendre a conviure

Aprendre a ser

Perquè l’escola tradicional treballa els dos primers com a prioritaris? Perquè deixem els que tenen a veure amb la intel·ligència interpersonal i intrapersonal a petits monogràfics o tallers.

Ho faríem amb les matemàtiques i la història? Deixaríem que els nostre fills treballessin la història o les matemàtiques  en petits tallers o extraescolars?

Educar no vol dir únicament instruir, sinó ajudar i contribuir al desenvolupament integral de la persona. Un docent no pot continuar essent en el s. XXI un “informador-transmissor” de coneixement. Els docents actuen com a model, ja que els alumnes aprenen per l’observació de les seves reaccions i expressions emocionals davant les situacions diàries de la classe, es a dir, aprenen per imitació.

Avui en dia no és suficient tenir coneixements de les matèries ( llengua, matemàtiques, història…) és necessari també entrenar i gestionar eficientment habilitats, creences, competències i emocions. El món actual ens porta a respondre constantment preguntes obertes, a prendre decisions. Les relacions interpersonals són la clau moltes vegades per aconseguir l’èxit, entenent èxit com a benestar personal.

Creiem que moltes de les conductes de risc que s’adopten durant l’adolescència venen donades per una falta d’informació?

La majoria de vegades es “donen per una falta d’habilitats emocionals i socials per afrontar els dilemes de la vida quotidiana” ( Fernández, Berrocal i Ramos, 2002;2004).

Les competències emocionals es poden desenvolupar i entrenar i el mètode pedagògic que ho porta a terme és l’educació emocional. “Complement indispensable pel desenvolupament cognitiu, constituint tots dos els elements essencials del desenvolupament de la personalitat.”   (Bisquerra 2000).

L’educació emocional implica ensenyar i aprendre d’una manera integral, el que ens porta a un primer pas, la capacitació i formació del professorat. Aquesta formació ens porta a desenvolupar una manera de ser i actuar com a “docents emocionalment intel·ligents”. Per poder desenvolupar en altres competències emocionals s’ha de començar per un mateix. “Només un professor emocionalment intel·ligent pot desenvolupar competències emocionals en els seus alumnes”

Aquesta formació te conseqüències en el seu benestar personal, i per tant en el benestar dels que es miren en aquest mirall. Té una doble vessant per una part afavoreix el desenvolupament dels alumnes i per altre el desenvolupament propi.

Un segon pas, sensibilitzar a pares i mares de la importància de l’educació emocional pel desenvolupament personal dels fills, els nens són veritables mestres, tenen una capacitat innata d’absorbir les emocions del seu entorn, sobretot les dels seus referents. “ Los ninos no necesitan pedres gigantescos, sinó seres humanos que hablen su lenguaje y que sean capaces de penetrar en sus corazones” (Cury, 2007). Els nostres fills interioritzen molt més allò que fem que allò que diem.

I per últim introduir programes d’educació emocional a les escoles, on es treballin i es desenvolupin les competències emocionals dels alumnes, amb un material adaptat per assolir els objectius que es plantegin des de l’inici. Realitzar activitats amb un cer nivell de qualitat i eficàcia. Les competències emocionals a treballar seran:

Consciència emocional, Regulació emocional, Autonomia emocional i Habilitats socioemocionals.

Adquirir un major coneixement de les emocions pròpies, identificar les emocions dels altres, incidir en habilitats intrapersonals, que portin als alumnes al benestar personal fomentant l’autoestima, l’autoconeixement la gestió emocional i la tolerància a la frustració.

I a la vegada  adquirir i desenvolupar habilitats interpersonals, millorar la relació amb els altres, aprendre a resoldre i gestionar conflictes i comunicar de manera eficient.

I si ho fem? I si acceptem el repte? I si els ensenyem a ser feliços, i si a més d’educar acadèmicament, els eduquem emocionalment?